Espais patrimonials
EL SUCRE
L'edifici del Sucre, és una obra de l'industrial Albert Planas, i va esdevenir la primera fàbrica que va utilitzar la bleda-rave a Catalunya, com a matèria primera per a l'obtenció del sucre roig, base del sucre refinat. El pioner va ser Albert i Mariano Planas, associat amb Martí Miret. El 1891 naixia la Societat Miret, Albert i Mariano Planas. Aquesta societat es va transformar el 1894, en associar-se amb Trinitat Rius i Torres, passant a dir-se Societat Miret, Planas, Rius i Torres S. en C., durant dos anys. A partir de 1899 l'edifici va ser comprat per Catasús i Companyia, una refineria de petroli de Pere Catasús i Ferret. Finalment, el 1902 l'empresa fou gestionada per la raó General Azucarera, la qual agrupava diverses empreses sucreres estatals.
Es tracta d'un edifici amb una planta en forma de U, amb un cos lateral més llarg que els transversals, i el seu estil arquitectònic correspon a un eclecticisme no massa evolucionat. La xemeneia era l'eix central del pati. La seva construcció està pensada per aprofitar l'aire calent de la caldera de la fàbrica com a calefacció de la casa o residència familiar. En el seu temps, les portes i les finestres eren de colors i com a curiositat en destaca l'estufa de ceràmica d'estil vienès d'Alemanya.
Seguint amb la trajectòria empresarial de l'edifici, una vegada el negoci sucrer a Vic va fer fallida, l'Ajuntament de Vic, va comprar l'edifici; es va restaurar i es va dividir la propietat i l'ús per acollir diverses institucions públiques.
Actualment, l'antiga sucrera acull la seu del Consell Comarcal d'Osona, la Cambra de Comerç, l'ImpeVic (Ajuntament de Vic) i la tresoreria de la Seguretat Social. L'edifici ha estat reconegut com un dels "150 Elements del Patrimoni Industrial Català"
EL SUCRE
Carrer Historiador Ramon d'Abadal i de Vinyals,
08500 VIC
LA FARINERA
Situada al carrer Bisbe Morgades de Vic, i avui seu del Centre d'Arts Visuals de Vic; aquest emblemàtic edifici reconegut com un dels "150 Elements del Patrimoni Industrial Català", va se construït el 1896, i és obra d'Enric Sagnier (Barcelona 1858-1931), un dels arquitectes més destacats de la Catalunya d'entresegles. L'edifici va acollir la fàbrica d'embotits de Joan Torra. Durant els anys vint del segle passat l'edifici va esdevenir un centre de filatura i confecció de teixit de la raó "El Àguila" amb seu a Barcelona.
La producció de farines que li ha donat nom fins als nostres dies es va iniciar l'any 1930, quan l'edifici va ser adquirit per l'empresari Esteve Costa. La producció es va centrar en la transformació del blat, i va passar a denominar-se Farinera Sant Jordi i més endavant Farinera Costa.
El 1941 l''edifici va patir algunes reformes arquitectòniques sota la direcció de Manel Gausa, dissenyant un nou portal i una tanca en reixa de ferro que voltava tot el recinte.
El 1956, la farinera tornaria a canviar de nom passant a ser propietat de l'empresari Joan Costa, successor de l'anterior, i denominant-la Farinera Catalana, nom que va arribar fins els nostres dies. L'any 2006 la farinera va tancar definitivament les seves portes.
La Farinera
Centre d'Arts Visuals de Vic
www.lafarinera.cat
ESTACIÓ DEL TREN
L'origen del ferrocarril a Catalunya es remunta a la primera meitat del segle XIX; cal recordar que el primer ferrocarril que va construir-se a l'Estat Espanyol va ser el que anava entre Güines i L'Havana a Cuba (aleshores colònia espanyola). El següent projecte que es va platejar va ser el de cobrir el tram entre Barcelona i Mataró (vila natal de Miquel Biada, ideòleg del projecte) A partir del 1843, aquest projecte començava a estar encarril•lat, i va coincidir amb la construcció de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Marató, del 6 de juny de 1845. El ferrocarril a la península ibèrica va ser inaugurat el 28 d'octubre de 1848.
Per parlar del trajecte que afecte al nostre territori, cal referir-nos a l'any 1844, moment en que es va projectar una línia de ferrocarril que permetés transportar el carbó procedent de les mines d'Ogassa i Sant Martí de Surroca, però no va ser fins a dinals dels anys 1870 quan començà a construir-se, pe`ro a un ritme molt lent ja que va coincidir amb la guerra carlina. El 8 de juliol de 1875 es va inaugurar el primer tram entre Granollers i vic, i el 20 de juliol de 1880 arribaria a Ripoll i finalment, el 17 d'octubre del mateix any, a Sant Joan de les Abadesses.
La primera estació de Vic es va ubicar al cap damunt de l'avui carrer Doctor Junyent, però el 1910, amb l'obertura del carrer d'en Vedaguer, l'estació va canviar d'ubicació, al final del tram d'aquesta important avinguda.
Poc temps després de la fi de la Guerra Civil, es va aprovar la Llei de Bases de Ordenació Ferroviària i de Transports per Carretera, que agrupava en una sola empresa totes les companyies de ferrocarril; el 24 de gener de 1941 s'aprovava aquesta llei i s'establia la nacionalització i agrupament de les companyies en una sola la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles: RENFE. A Catalunya es nacionalitzaven tres companyies: Ferrocarrils del Nord (nord), Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant (MSA) i Ferrrocarril Metropolità de Barcelona (FMB).
A mitjans de 1980, essent l'Estat Espanyol un candidat per format part de la Comunitat Econòmica Europea, se l'obligava a adaptar-se a determinades directrius, entre elles la de fer competitives les companyies ferroviàries en quan a la gestió econòmica; el 31 de desembre de 2004, es va disoldre la RENFE repartint-se els actius en dos ADIF (Administrador d'infraestructures ferroviàries) i Renfe Operadora per a l'explotació comercial.
ESTACIÓ
Plaça de l'Estació
Vic
CENTRAL PERICAS
Un dels nous equipaments culturals de la ciutat de Vic, la Central, correspon a la històrica central tèrmica de producció elèctrica datada del 1928, obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas, soci de l'empresa Pericas, Boixeda i Companyia; posteriorment, va passar a anomenar-se companyia d'Energia Elèctrica del Ter, S.A.
L'edifici de la central, és força singular dins l'obra de l'arquitecte Pericas, és innovador per les característiques més noucentistes enllaçades amb els nous corrents alemanys, en resulta un pont cap al racionalisme, corrent iniciada al país a partir de 1930.
La Central va ser rehabilitada i reformada per l'Estudi d'Arquitectura i Urbanisme Josep Maria Claperols Pericas, fill de Xavier Claperols. Aquesta rehabilitació va conservar l'obra en general, adherint-hi nous cossos necessaris per l'ús cultural.
Aquest nou equipament de Vic, inaugurat el passat 2007, acull la programació infantil i juvenil de Vic, fomentant la cultura popular catalana i la integració dels immigrants; també és la seu social d'entitats culturals comarcals.
LA CENTRAL
Carrerera de Manlleu, 1
Ateneu la Central
08500 Vic
Espais de la Memòria
Dins del concepte dispers de Museu de la Ciutat, el Museu de l'Art de la Pell vol significar la recuperació d'espais vinculats a la nostra història contemporània. Són elements que podem agrupar sota el concepte d'Espais de la Memòria. Restes patrimonials, documentals i urbanes vinculades al passat recent; com la Guerra Civil, el Franquisme i la Transició Democràtica, que encara conserven una forta càrrega emocional i social per a la nostra comunitat. Uns espais, com el dels refugis antiaeris de la Guerra Civil, els efectes dels bombardejos sobre el centre urbà (al Temple Romà), la seu d'organitzacions sindicals, o la senyalització urbana i rural vinculada a l'anterior règim, han de ser objectes d'una intervenció unitària i entenedora per a les noves generacions.
MUSEU DE LA CIUTAT
Arquebisbe Alemany, 5
08500 Vic